Formes de fer política i participar de l’activitat al teu municipi hi ha moltes, des de militar en un partit a escriure un comentari en xarxes socials. Es pot ser membre d’una entitat veïnal o fer-se d’una falla, al cap i a la fi tot és política. Una de les responsabilitats d’un bon governant ha de ser la de mostrar una certa capacitat d’articular ixa participació de la ciutadania en mesures efectives i reals. Torne a dir: efectives i no efectistes, simplement.
Durant l’última setmana hem pogut veure, en distints mitjans de comunicació, com des del departament de Participació Ciutadana s’han anunciat vàries accions a emprendre pròximament. Per una banda, torna l’Alcalde de Barri, una iniciativa que si bé pot servir per a apropar la figura del màxim representant d’un municipi a la ciutadania, per a poc més serveix. Una mesura, com he dit abans, més efectista que efectiva. Compleix les demandes de la ciutadania? O es només un acte partidista de promoció de la imatge de l’alcalde?
Per altra banda, hi ha hagut un anunci fet a bombo i platerets: l’Ajuntament de Sagunt impulsa els primers pressupostos participatius de la ciutat. Una afirmació prou arriscada, més sabent d’on venim... Durant la legislatura 2015 – 2019, va iniciar-se un Pla Integral de Participació que va suposar un punt d’inflexió en la vida política i social del municipi, després d’anys de govern del PP. Cert és que anteriorment s’havien impulsat altres iniciatives com l’Agenda 21, però el cas de la legislatura amb Quico Fernández com a alcalde és distint, tant per la complexitat i l’abast del projecte com pel context d’aleshores (recordeu el 15M?).
Este pla de participació vingué de la mà de la primera formació política en entrar al govern junt nosaltres: ADN Morvedre, amb Pablo Abelleira primer, i Maria Giménez després, com a responsables del departament. Recorde com durant eixa època el debat era com impregnar la participació en la ciutadania i que no quedara només en queixes o demandes puntuals de persones o associacions. L’altre dia, en la presentació del seu llibre Eixida d’Emergència, el company Ricard Chulià parlava sobre la necessitat de polititzar-nos. Una dècada després del 15 M en eixes continuem...
Puc entendre que, degut a les ganes per treballar pel seu poble i fuit de la inexperiència, la regidora puga creure de veres eixa afirmació, no així l’alcalde que ja en sap prou de com funciona l’administració i el municipi. Diguem-ho clar, tal i com ja ens manifestàvem els experts en participació quan vam entrar a l’alcaldia al 2015: el procés anunciat i que ja compta amb la seua pròpia web al marge de l’actual del departament i en la qual pot consultar-se tot el treball fet (o part d’ell, per manca de manteniment) és el «chocolate del loro» del pressupost d’una ciutat.
Estem parlant que la ciutadania podrà decidir on s’inverteixen 500.000€ d’el total d’un pressupost que es troba al voltant del 100 milions. Procedisc a fer algunes de les preguntes que llavors ens feien a nosaltres: eixa persona que presenta proposta, la fa a títol personal o com a membre d’una associació? Pertany a alguna entitat, com una falla per exemple, en la que hi ha ordre que tots els majors de 16 anys voten el mateix? Quin coneixement té eixa persona del que implica dur a terme el seu projecte? Em referisc a conflictes entre administracions, viabilitat, etc. I així podria formular-ne moltes més preguntes.
Atenció! No veig gens malament que s’impulsen iniciatives com aquesta, però sigam honestos, articular un procediment determinat de votació no significa, ni molt menys, elaborar els primer pressupostos participatius de la història de Sagunt, tal com s’ha anunciat.
El nostre Pla de Participació comptava amb entitats de l’àmbit dels serveis socials, economia, cultura i turisme. A més, va crear-se un equip nomenat MUS, conformat per dues arquitectes, que s’apropaven als barris per tal de recollir, amb una metodologia ben elaborada, les peticions dels veïns i entitats entenent el context de cada lloc i les seues peculiaritats, emprant dinàmiques de grup que facilitaven la proliferació de propostes. Estes demandes foren recollides totes en diverses publicacions que encara poden consultar-se en la web anterior.
Recorde que durant eixa legislatura, i complint amb el nostre programa electoral, van dur-se a terme vora un centenar d’entrevistes a actors rellevants del municipi, realitzades per Sagunt Reviu; un diagnòstic participat de com obrir la Gerència, elaborat per Julio Bodí; un procés participat de com haria de ser la façana litoral del Port de Sagunt, impulsat des del propi departament; una guia per a associacions per tal d’ajudar-les en el seu funcionament; els llibres MUS amb les demandes puntuals de cada barri; audiències públiques en places per tal d’explicar el pressupost municipal; la recuperació i creació dels distints consells assessors (els quals funcionen actualment de manera prou deficient); i moltíssimes iniciatives més que tenien per objectiu obrir una via, una manera de procedir, que aconseguira que la ciutadania s’involucrara de veres la vida política de la ciutat, influint així en l’elaboració de la principal ferramenta de les que disposa un municipi per a gestionar els recursos de tots i totes. A més, este pla de participació ajudà a l’Ajuntament a obtenir 6,5 milions de fons FEDER europeus mitjançant l’estratègia DUSI.
Crec que tota participació ciutadana, vinga de la forma que vinga, sempre va a ser benvinguda per totes les persones que ens considerem progressistes però, per favor, diguem-ne a les coses pel seu vertader nom, i este procediment iniciat no són «els primers pressupostos participatius de Sagunt».
Pepe Gil Alcamí
Portaveu del grup municipal Compromís per Sagunt
